Pèrdua de drets

Sóc professora de llengua catalana i literatura des de fa 5 anys i treballo ens instituts públics depenent de la Generalitat de Catalunya. Quan vaig començar, els professors de català teníem molta feina i gairebé tots treballàvem. Fins i tot, com que en feien falta, es permetia que especialistes en altres matèries que tenien el nivell D de català en fessin classes.

Vaig començar fent de substituta, i el primer any vaig treballar ininterrompudament des de gener fins al 30 de juny. El segon any vaig tenir una vacant de mitja jornada (era any d'oposicions). I el tercer any vaig tornar a ser substituta. En tot el curs vaig treballar poc més de la meitat. Governava el famós tripartit i no hi havia retallades, o això deien. Aquell any ja havien retallat plantilles.

Després, he de reconèixer que he tingut sort i que he tingut feina en el mateix institut els últims dos cursos i que aquest any hi pugui seguir. És clar que les condicions han canviat. Els dos primers cursos vaig tenir una reducció de jornada d'una companya i tenia una mitja jornada (50%) i mitja vacant (50%). Aquest curs no he pogut ocupar la mitja vacant, però sí la reducció de la companya. Ah! Però aquest any ja no tinc un 50%, ara cobreixo un 42% de la jornada perquè m'han abaixat l'estatus: ja no sóc interina, sóc substituta.

Els substituts som bons i mals professionals (com tots els treballadors), i sento que ens fan responsables de la crisi d'aquest país. Han decidit no pagar-nos les hores que treballem a casa, han decidit no donar-nos drets que sí que tenen els nostres companys a qui substituïm, han decidit fer-nos anar a treballar un o dos dies, o cap, mitjançant procediments poc o gens transparents, han decidit que no puguem gaudir de reduccions de jornada, compactacions o permisos de lactància.

I així ens van les coses, perdent estatus, drets I feina, i aguantant com la nostra professió està infravalorada per la societat. Patint la pèrdua dels nostres drets, les baixades de sou, quedant-nos sense pagues extres perquè els governs i la societat consideren que aconseguir una feina mitjançant un procés d'oposicions que és duríssim és un gran privilegi i que hem de ser castigats.

Al final, el meu fill i jo ens haurem de separar quan se m'acabi el permís perquè em mereixo perdre el dret d'estar uns dies més amb ell.

Les caques dels gossos

Ser mare et descobreix un munt de sentiments, un nou món que has d'anar explorant poc a poc. Per a les exploracions utilitzo el cotxet, instrument còmode per a mi i el meu fill (no sé si també ho és per a la resta de vianants), que em permet moure'm amb rapidesa pel barri, per la ciutat...

Però el cotxet és brut. Sí, sí brut, perquè arrossegues tota la merda (amb perdó) del carrer. Ja se sap que el carrer no és net, i les persones tampoc no ajudem per millorar-lo, ja que tenim la mania de llançar papers, pipes, escopinades a terra... I caques de gossos.

El meu nou esport favorit és anar esquivant-les. Fins ara no n'era conscient de la quantitat que n'hi ha al carrer, i de com d'escampades estan perquè acostumen a estar trepitjades. És fastigós. I cada cop n'estic més farta.

La gran majoria dels amos dels gossos reculles les seves caques, però n'hi ha altres que són uns maleducats bruts que deixen que els seus animalets vagin escampant les seves misèries. I ja sé que diuen que es posen multes, tot i que encara no he vist cap persona que porti la mascota a cagar davant d'un policia.

Per què passa? No ho sabré mai. Per què són tan incívics? Ahhh!! Què podem fer per evitar-ho? No ho sé.
El que tinc clar és que no vull entrar més caques a dins de casa meva enganxades a les rodes del cotxet!

Tornem a començar de nou

La vida va canviant i em proposo continuar amb el bloc. Últimament sento que tinc coses a dir i vull dir-les. No sé quan durarà, però mentrestant gaudirem del moment! Endavant!