Pèrdua de drets

Sóc professora de llengua catalana i literatura des de fa 5 anys i treballo ens instituts públics depenent de la Generalitat de Catalunya. Quan vaig començar, els professors de català teníem molta feina i gairebé tots treballàvem. Fins i tot, com que en feien falta, es permetia que especialistes en altres matèries que tenien el nivell D de català en fessin classes.

Vaig començar fent de substituta, i el primer any vaig treballar ininterrompudament des de gener fins al 30 de juny. El segon any vaig tenir una vacant de mitja jornada (era any d'oposicions). I el tercer any vaig tornar a ser substituta. En tot el curs vaig treballar poc més de la meitat. Governava el famós tripartit i no hi havia retallades, o això deien. Aquell any ja havien retallat plantilles.

Després, he de reconèixer que he tingut sort i que he tingut feina en el mateix institut els últims dos cursos i que aquest any hi pugui seguir. És clar que les condicions han canviat. Els dos primers cursos vaig tenir una reducció de jornada d'una companya i tenia una mitja jornada (50%) i mitja vacant (50%). Aquest curs no he pogut ocupar la mitja vacant, però sí la reducció de la companya. Ah! Però aquest any ja no tinc un 50%, ara cobreixo un 42% de la jornada perquè m'han abaixat l'estatus: ja no sóc interina, sóc substituta.

Els substituts som bons i mals professionals (com tots els treballadors), i sento que ens fan responsables de la crisi d'aquest país. Han decidit no pagar-nos les hores que treballem a casa, han decidit no donar-nos drets que sí que tenen els nostres companys a qui substituïm, han decidit fer-nos anar a treballar un o dos dies, o cap, mitjançant procediments poc o gens transparents, han decidit que no puguem gaudir de reduccions de jornada, compactacions o permisos de lactància.

I així ens van les coses, perdent estatus, drets I feina, i aguantant com la nostra professió està infravalorada per la societat. Patint la pèrdua dels nostres drets, les baixades de sou, quedant-nos sense pagues extres perquè els governs i la societat consideren que aconseguir una feina mitjançant un procés d'oposicions que és duríssim és un gran privilegi i que hem de ser castigats.

Al final, el meu fill i jo ens haurem de separar quan se m'acabi el permís perquè em mereixo perdre el dret d'estar uns dies més amb ell.